LS LUSÍADAS

PUB.

Ter, 23/05/2006 - 15:26


CANTO V

91
Bai recuntando l pobo, que s’admira,
L caso an que cadun mais reparou;
Nanhun deilhes d’la giente ls uolhos tira
Que tan lhargo camino arrodiou.
L moço Délio yá las redes bira
Que armano de Lampécia mal guiou,
Pa benir a çcansar ne ls Tétios braços;
I l Rei se bai de l mar als nobres paços.
92
Tan doce ye l lhoubor i justa glória
De ls própios feitos, quando corricados!
Todo l nobre trabalha pa an mimória
Bencir ou armanar ls yá passados.
Las ambeijas d’eilustre i alhena stória
Fázen mil bezes feitos afamados.
Quien obras de balor faç i bien stima,
Inda l lhouvor alheno mais l anima.
93
Nun tenie tanto an cuonta ls grandes feitos
De Aquiles, Alexandre, na peleia,
Cumo de quien lo canta an numarosos
Bersos: esso só lhouva, esso deseia.
Ls troféus de Milcíades, famosos,
A Temístocles fázen que le deia
Ambeija; I diç que l mais que le gustaba
Era ls boç que ls feitos sous cantaba.
94
Trabalha an amostrar Basco d’la Gama
Que essas nabegaçones que assi canta
L mundo nun merécen tanta fama
Como la sue, que Cielo i Tierra spanta.
Si; mas aquel Heirói que stima i ama
Cun tan grandes fabores i honra tanta
La lhira Mantuana, faç sonar
Eineias, i Roma an glória bolar.
95
La tierra Lusitana Cepiones,
Césares, Alexandres, dá i Agustos;
Mas nun le dá tamien aqueilhes dones
Que sue falta ls faç duros i robustos.
Outábio, antre las malas oucajiones,
Fazie bersos al son de ls buonos gustos
(Nun dezirá Fúlvia que ye mintira,
Se la deixaba Antonho por Glafira).
Traduçon de Fracisco Niebro