Região

LS LUSÍADAS

LS LUSÍADAS
Imagem do avatar
  • 23 de Maio de 2006, 14:26

91
Bai recuntando l pobo, que s’admira,
L caso an que cadun mais reparou;
Nanhun deilhes d’la giente ls uolhos tira
Que tan lhargo camino arrodiou.
L moço Délio yá las redes bira
Que armano de Lampécia mal guiou,
Pa benir a çcansar ne ls Tétios braços;
I l Rei se bai de l mar als nobres paços.
92
Tan doce ye l lhoubor i justa glória
De ls própios feitos, quando corricados!
Todo l nobre trabalha pa an mimória
Bencir ou armanar ls yá passados.
Las ambeijas d’eilustre i alhena stória
Fázen mil bezes feitos afamados.
Quien obras de balor faç i bien stima,
Inda l lhouvor alheno mais l anima.
93
Nun tenie tanto an cuonta ls grandes feitos
De Aquiles, Alexandre, na peleia,
Cumo de quien lo canta an numarosos
Bersos: esso só lhouva, esso deseia.
Ls troféus de Milcíades, famosos,
A Temístocles fázen que le deia
Ambeija; I diç que l mais que le gustaba
Era ls boç que ls feitos sous cantaba.
94
Trabalha an amostrar Basco d’la Gama
Que essas nabegaçones que assi canta
L mundo nun merécen tanta fama
Como la sue, que Cielo i Tierra spanta.
Si; mas aquel Heirói que stima i ama
Cun tan grandes fabores i honra tanta
La lhira Mantuana, faç sonar
Eineias, i Roma an glória bolar.
95
La tierra Lusitana Cepiones,
Césares, Alexandres, dá i Agustos;
Mas nun le dá tamien aqueilhes dones
Que sue falta ls faç duros i robustos.
Outábio, antre las malas oucajiones,
Fazie bersos al son de ls buonos gustos
(Nun dezirá Fúlvia que ye mintira,
Se la deixaba Antonho por Glafira).
Traduçon de Fracisco Niebro


Proponha um artigo de opinião:
info@pressnordeste.pt
Abrir
Imagem do avatar
Written By
Redação