Ambaixo las arcadas de l Triato D. Marie II

PUB.

Ter, 31/05/2005 - 16:42


L eimbierno ye que era custoso. Aqueilhas arcadas de l Triato D. Marie II i l Palácio de l’ Andependéncia serbien-le de cabanhal iba yá para quatro anhos. Guilherme habie nacido na Capital i tubira ua bida misarable.

Biajara muito, ambarcado an nabius grandes, lhebando dun lhado pa l outro todo l que l Mundo percisa para girar. Agora, cansado i solo, quedaba-se puli, perdido nas lhembráncias çtantes de la mimória.
Mulhieres coincira alguas, mas nunca habie sentido aqueilha peixon de que oubira falar. La bida sola, a que se habie aquestumado, iba-le negando ls afetos, i para Guilherme l mundo yá muito que çcarrilara i iba als bolcos. Einácia, cumpanheira de ls miesmos lhugares de drumida, un die falou-lhe bien, cun ua boç defrente, dua maneira que el nun coincie. Era ua boç arrastrada, rouca, mas suable. Porque starie Guilherme a lhembra-se agora disso? Nessa nuite, Einácia nun apareciu i Guilherme sentiu gana de oubir la sue boç. Soutordie, antes de se fazer de nuite, Einácia habie tornado i Guilherme fui-se a sentar an pie deilha.
- Oulá!
- Oulá!, respundiu-le Einácia
- Onte nun apareciste.
- Nó, fui-me a ber la mie filha.
- I cumo se chama la tue filha?
- Luísa.
- I nun me quieres cuntar mais nada deilha?
Quedou un cachico parada.
- Ah! … puodo cuntar.
Einácia habie sido mai sulteira i Luísa fura criada an stabelecimiento para ninos sin pais. Eilha agora nun quier atrapalhar la filha, que trabalha na receçon dun hotel, namora i bai-se a casar. Cumo Luísa nun habie coincido la mai, esta podie siempre besitá-la sin la filha se dar de cuonta i, a las bezes, star bien acerca deilha.
Einácia parou de falar i Guilherme nun le fizo mais preguntas. Quatro bezes por semana salien juntos pulas rues de la cidade. Ne ls outros dies, Einácia iba sola pa ls lhados donde la filha trabalhaba, para la ber i, assi cumo quien diç, acumpanhá-la. Guilherme yá le pedira muita beç para ir tamien, para coincer la filha, mas Einácia nun querie i até s’anraibaba. Tenie aqueilha relaçon cun la filha i nun querie debedi-la cun naide.
Chegaba l Berano i Guilherme tornaba a sentir aquel maldito squecimiento. Einácia trataba del cun dedicaçon. Çcubrírun que éran buns amigos, i debedien aquel bibir. Ua nuite, depuis de bolber de ber la filha, Einácia dou-se de cuonta que Guilherme nun habie bolbido. Yá outras bezes habie chegado tarde, dezindo que se habie perdido, al que Einácia le respundie cun ua risa marota. Deitou-se ne l mesmo sítio de siempre i deixou lhibre l campo para Guilherme. Nun acunhou uolho an toda la nuite, porque Guilherme nun habie tornado.
Saliu lhougo pula manhana para ir a saber del als sítios adonde aquestumában de ir juntos. A la fin de l die, cansada, torna al sítio de drumir na sprança de ancuntrar alhá a Guilherme. Mas nó. L campo de Guilherme cuntinaba bago. Ende, bai a todos ls spitales, a la polícia i nada, de Guilherme nin seinhas. Iba perdendo la sprança de ancuntrar Guilherme, ua beç que stando bielho i malo nun mudarie de lhugar de drumir.
Al scureçer, biu eili a la frente ua ruodra de pessonas i ua ambuláncia que lhebaba ua pessona caída ne l chano. Corriu i inda tubo tiempo de ber que era Guilherme. Pula direçon que lhebaba l’ambuláncia iba pa l Spital de Santa Marie. Toda la nuite Einácia sperou notícias de Guilherme. Pula purmanhana benírun-le a dezir que Guilherme nun habie rejistido a la porrada que lhebara na cabeça.
Triste, Einácia saliu de l spital para se perder na cidade.

Válter Deusdado